Abans era feliç amb aquest donut cutre amb un ou de xocolata en mig i les putes plomes per "decorar". Ara també em molaria tornar a tastar una cosa d'aquestes, però reconec que ja no em faria tanta gràcia. Sí, em faig gran...
QUIN FÀSTIC! Cada vegada el temps passa més ràpid, i amb tot, se'n van les ganes de tot i les ganes d'il·lusionar-se... En fi,
C'EST LA VIE...
uf.. si, quina raó, encara que potser si que et fa gracia eh, a mi a món infantil me la va fer molta xD era com tornar a ser petita
ResponderEliminar